L’arbre de Nadal: què en sabem?

Aquests dies trobem l’arbre de Nadal a totes les cases, botigues, locals, fires i racons de casa nostra. Però què en sabem de la tradició de guarnir avets per Nadal? Concretament instal·lar arbres i guarnir-los a l’hivern és una tradició precristiana que amb els pas dels anys ha adquirit un significat profundament cristià. L’origen d’aquest culte és incert i es perd entre els costums dels pobles del nord d‘Europa, Centreeuropa i Escandinàvia. Per aquest antics europeus els arbres eren éssers sagrats i així durant el solstici d’hivern, buscaven l’arbre més alt i poderós del bosc i els druides el guarnien amb ciris, pinyes i amb fruits, sobretot pomes. La seva intenció és que les arrels poguessin arribar al  regne dels déus i retre homenatge a Thor i Odin. Sembla que les llums, que han substituït els ciris antics, representen la llum del mon. Les pinyes son símbol de immortalitat i les boles (les antigues pomes) representen l’abundància.

L’arbre de Nadal

La figura de l’arbre és present a la tradició cristiana que utilitza la seva forma triangular per explicar la Santíssima Trinitat. L’arbre prohibit és el símbol del Paradís. I d’un arbre es va treure la fusta de què es va fer la creu. A partir del segle XV comencen a instal·lar-se arbres sagrats, coma símbol d’abundància i de bons auguris, a les cases. L’arbre adquireix cert protagonisme sobretot a partir de la reforma protestant que suprimeix els pessebres i les representacions de Sant Nicolau. La difusió de l’arbre en el món protestant va fer que als països catòlics, especialment del sud d’Europa, com ara Catalunya, es donés menys importància a aquesta tradició tot i que actualment està molt arrelada.

La Reina Victòria i Charles Dickens

Però sembla l’èxit irresistible de l’arbre en el món anglosaxó és gràcies a la Reina Victòria, qui va instal·lar-ne un al palau reial a partir del 1830 i va estendre el costum per tot el regne. La Reina Victòria, casada amb un príncep alemany va voler obsequiar el seu marit amb una de les tradicions més populars al seu país i va fer instal·lar un arbre carregat de lums i petites llaminadures al palau. En aquell temps les tradicions nadalenques actuals no existien i el dia de Nadal no se celebrava com l’entenem ara. Tot i que hi ha qui diu que el primer arbre de Nadal a Windsor li va fer instal·lar la reina Charlotte, esposa alemanya del rei George III l’any 1800.

Sigui com va ser a partir de la Reina Victòria que les festes de Nadal es van començar a celebrar com ho fem ara. De la jove Victòria va ser idea celebrar el Nadal amb un àpat especial amb tota la familia i amb regals per a tots els assistents. O Sant Esteve, conegut com a Boxing Day, fent regals a totes les persones del seu servei. Aquest costum es va estendre a tota l’alta societat anglesa que l’endemà de Nadal feien regals als seus servents i els donaven festa. El nom ve del fet que els regals, diners i menjar els els donaven dins de caixes. A la invenció del Nadal també hi va contribuir Charles Dickens i el seu famós Conte de Nadal, escrit i publicat el 1843, el mateix any que la Reina Victòria va enviar la primera postal de felicitació nadalenca. El 1848 la postal que va enviar la reina als seus amics era una imatge de tota la família reial davant l’arbre, la qual cosa va contribuir a la seva difusió també per EUA i per a tot el món.