Halloween

Halloween is coming

Halloween està arribant. En els països anglosaxons la nit del 31 d’octubre se celebra la vigília de tots els sants i és una festa en honor de tots els nostres avantpassats. La paraula Halloween és la contracció en escocès de la paraula anglesa Allhallow-even (All Hallows Even), antic nom de la vigília de tots els sants. Allhallow-even es va fer servir per primer cop en el segle XVI. En la seva forma Hallow-e’en la primera vegada que es troba documentada és al 1745. A la nit de Halloween també se la coneix com la Nit de les Bruixes. Té el seu orígen en les celebracions cèltiques. En realitat és una barreja de la commemoració del Samhain, la celebració de l’Any Nou dels celtes, i la festivitat cristiana del Dia de Tots els Sants que se celebra l’1 de novembre.

Popularització de Halloween

Els immigrants irlandesos van exportar Halloween cap als Estats Units en la seva migració i avui dia és una festa molt popular a Canadà, Estats Units Units, Irlanda o Regne Unit. A causa de l’exportació de tota la cultura anglosaxona que comporta la popularització de l’anglès també s’ha convertit en una festa coneguda a molts països d’Europa, com Catalunya. Aquí la nit del 31 d’octubre és fàcil trobar colles de nens pel carrer trucant a les portes de les cases i recollint caramels i llaminadures després de pronunciar les paraules màgiques: Trick-or-treat, truc o tracte. El dia s’associa als colors taronja, negre i morat i a les carbasses, fantasmes, bruixes i cases encantades. Les actividades típiques de Halloween, apart del ja esmentat trick-or-treat, són les festes de disfresses, les fogueres, visitar cases encantades, les bromes, llegir històries de por o mirar pel·lícules de terror.

Jack-o’-lantern

El símbol més conegut del Halloween és la carbassa buida per dins, tallada i il·luminada per una espelma. A aquesta carbassa se la coneix com jack-o’-lantern, la llanterna de Jack. El Trick-or-treat és una llegenda cèltica segons la qual la nit de Halloween passegen lliures no només tots els esperits dels difunts sinó també tota clase d’entitats immaterials. Diu la llegenda que entre ells hi havia un pagès molt malèvol conegut com a Jack que, fent-se passar per un esperit, presumia d’haver atrapat el diable. Jack anava de casa en casa amenaçant els inquilins de maleir-los per sempre i deixar anar el dimoni si no li pagaven alguna cosa.

Als països anglosaxons és molt tradicional tallar vegetals i il·luminar-los des de dins. Per tant, els vilatans van començar a tallar carbasses amb expressions horribles per protegir-se i foragitar en Jack i el diable de les seves cases. Són les carbasses que avui coneixem com a Jack-o’-lantern i que podem veure per tot arreu ja que s’han convertit en la imatge de Halloween. Algunes amb expressions molt dulcificades. A Catalunya aquesta festa coincideix amb la Castanyada en què és tradició menjar castanyes, panallets i moniatos.

The First Thanksgiving at Plymouth de Jennie A. Brownscombe (1914)

Què és el Thanksgiving day?

El Dia d’Acció de Gràcies, Thanksgiving day, és una tradició nord-americana molt popular a tot el món i que se celebra cada any el quart dijous de novembre. A Canadà també ho celebren però és el segon dimarts d’octubre. La majoria de les famílies nordamericanes es reuneixen al voltant d’una taula amb grans àpats on no falta el gall dindi mentre agraeixen la prosperitat, la salut i la feina. Però, quins són els orígens d’aquesta festa tan reconeguda?

Orígens del Thanksgiving day

L’any 1620 un grup de pelegrins anglesos va viatjar des d’Europa fins a Amèrica amb el vaixell Mayflower, que després de 66 dies de viatge va arribar a Plymouth, a l’actual estat de Massachusetts. Els colons fugien de les restriccions imposades per l’Església i també de la pobresa que hi havia llavors en el seu país. En arribar al nou continent van quedar desemparats i el dur hivern va fer que morissin la meitat dels pelegrins abans de poder-se instal·lar. Els supervivents van tenir sort de ser ben acollits pels nadius, els indis wampanoag, que els van ensenyar a cultivar blat, caçar, pescar i evitar les plantes verinoses. Quan al cap d’un any la collita va ser un èxit els colons ho van voler celebrar i van organitzar una festa a la qual van convidar els nadius americans per agrair-los l’ajuda a l’hora d’establir-se a la seva nova llar. En aquesta festa celebrada a Plymouth el colon William Bradford va proclamar:

All ye Pilgrims with your wives and little ones, do gather at the Meeting House, on the hill… there to listen to the pastor, and render Thanksgiving to the Almighty God for all His blessings.”

Aquest va ser el primer Dia d’Acció de Gràcies de la història, il·lustrat amb la reprodució del quadre The First Thanksgiving at Plymouth de Jennie A. Brownscombe (1914) que acompanya aquest text i que es pot veure al Museu Pilgrim de Plimouth. L’any 1817 Nova York es va convertir en el primer estat que adoptava oficialment aquesta tradició. Abraham Lincoln va declarar el Dia d’Acció de Gràcies com a festa nacional el 1863.

Celebració actual del Thanksgiving day

Actualment les famílies es reuneixen al voltant d’una bona taula amb grans àpats i i el Thanksgiving dinner és una de les celebracions més importants als Estats Units que, a més, obre les festes de Nadal. El menú tradicional és gall dindi rostit, puré de patates, moniatos caramel·litzats, mongetes tendres i pastanagues amb panets per acompanyar. Per postres mengen pastís de carbassa. Hi ha moltes famílies que aprofiten el Thanksgiving day i que estan tots junts per decorar l’arbre de Nadal.

Hi ha unes quantes idees interessant per fer aquest dia, apart de menjar i pensar que s’inicia el període de compres nadalenques. Per exemple:

  • Reunir-nos amb els amics i la família i convidar persones que sapiguem que tenen els amics o la família lluny.
  • Ajudar altres persones amb menys sort que nosaltres fent alguna aportació o sent voluntaris en algun centre d’acollida on hi hagi persones soles o sense recursos.
  • Fer una llista de totes les coses que tenim i per les quals hem d’estar agraïts.
  • Organitzar un dinar o sopar amb els amics i que cadascú porti alguna cosa típica de menjar que li agradi molt.

El coneixement de l’anglès creix un 5% a Catalunya respecte el 2008

El coneixement de l’anglès ha crescut un 5% respecte el 2008  entre la població catalana de més de 15 anys, segons dades l’Enquesta d’usos lingüístics 2013.  Més d’una tercera part de la població catalana de més de 15 anys entén i sap llegir l’anglès i un 30% el sap parlar i escriure. Si atenem al conjunt de les habilitats, un 28,3% de la població catalana entén, llegeix, parla i escriu l’anglès sense problemes. En nombres absoluts això són 1.770.000 persones. Amb aquestes dades ens situem per sobre de França, Portugal o Itàlia quant a coneixement de l’anglès però encara ens mantenim allunyats del nivell mig d’Europa, i molt per sota de Suècia, els Països Baixos o Dinamarca que encapçala el rànking de la població capaç de comunicar-se amb fluïdesa en anglès, segons l’English Proficiency Index, www.ef.com/epi. Segons aquest índex estaríem en el nivell 20 del rànking mundial i amb tendència a l’alça. Dins l’Estat, Catalunya està situada en 10è lloc per darrera del País Basc, Madrid, Aragó, Navarra, Canàries, Galícia, les Illes, Cantàbria i Astúries.

Si analitzem les dades per edats tenim que la franja que mostra un major coneixement de l’anglès és la que va dels 15 als 19 anys amb un 66,1% de la població que es desenvolupa bé en totes les habilitats: listening, reading, speaking i writing. Entre els 20 i 24 anys, un 60,9%, entre els 25 i 29, un 48,7%, entre els 30 i 34, un 43,4%, entre els 35 i 39, un 43,6%, entre els 40 i 44, un 32,1&, entre els 45 i 49, un 27,8%, entre els 50 i 54, un 19,8%, entre els 55 i 59, un 10,3%, entre els 60 i 64, un 9,1% i entre els majors de 65 anys, un 4,2%. Per sexes està força igualat amb un 30,6% d’homes i un 26,2% de dones. Pel que fa al repartiment territorial tot Catalunya mostra unes dades molt regular que oscil·len al voltant d’una quarta part de la població. Només l’àrea metropolitana té un percentatge lleugerament superior amb un 30,2% de la població que domina l’anglès, seguida de les comarques gironines amb un 27,7%, Alt Pirineu i Aran, amb un 25,8% i Penedès amb un 25,2%.  La resta estan per sota del 25%, Comarques Centrals, 24,6%, Camp de Tarragona, 24,2%, Ponent, 23,6% i Terres de l’Ebre, un 20,6%.

L’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP 2013) mostra que a Catalunya la majoria de la població de 15 anys i més declara entendre (un 94%), saber parlar (80,4%), llegir (82,4%) i escriure el català (60,4%). Si parlem de nombres absoluts hi ha 5.899.400 persones de 15 anys i més que entenen el català, 5.027.200 de persones que el saben parlar, 5.152.400 persones que el saben llegir i 3.776.300 persones que el saben escriure.

Pel que fa a l’ús d’altres llengües, l’Enquesta recull que més del 95% de la població de 15 anys i més declara entendre, saber parlar, llegir i escriure el castellà. El 38,4% de la població entén l’anglès, el 31% el parla, el 34,7% el sap llegir i el 30,6% el sap escriure. Respecte del 2008, el coneixement de l’anglès ha crescut en més de 5 punts. Segons l’enquesta a Catalunya s’està consolidant un model plurilingüe: el català tendeix a la normalitat plena, el castellà no decreix i incrementa el coneixement de l’anglès i d’altres llengües”.  L’EULP2013 és la tercera edició de l’Enquesta d’usos lingüístics a Catalunya. Les altres dues edicions es van fer els anys 2003 i 2008. En aquesta edició de 2013 es va incorporar la metodologia de recollida de dades per Internet. La mostra teòrica és de gairebé 7.500 individus amb un error de l’1,16% per tot Catalunya. L’àmbit geogràfic el constitueix tot el territori de Catalunya, amb significació estadística per als vuit àmbits territorials vigents en el moment del treball de camp, a més de Barcelona ciutat i la comarca de la Val d’Aran.

‘Encara mantinc relació amb els primers alumnes que vaig tenir’

Forma part de l’equip de Little English des de fa 12 anys. A part de donar classes, organitza els cursos i és la responsable de l’atenció a l’alumnat i a les seves famílies També organitza les colònies i sortides a l’estranger de l’estiu i és la coordinadora d’extraescolars. L’Arantxa va néixer a Figueres fa gairebé 40 anys, està casada i té un fill de quatre anys. Va estudiar Filologia hispànica a l’Universitat Autónoma i es va especialitzar en didàctica de llengües. ‘Després de tants anys puc dir que sóc mestra per vocació i d’anglès per devoció’, ens diu. ‘De fet, l’estudi i l’aprenentatge de llengües és una de les meves grans passions’, afegeix i estem segurs que diu la veritat. Va ser mestra d’espanyol com a llengua estrangera en una escola internacional a Barcelona durant un temps. Després dins la mateixa escola va coordinar l’allotjament dels estudiants estrangers que venien a estudiar a Barcelona. Va deixar la docència, ‘però la trobava molt a faltar així que quan Little English va obrir les seves portes vaig oferir-me de mestra d’anglès i vaig començar fent alguns cursos d’adults als vespres’, ens explica. Al cap de 4 anys Little English li va oferir una plaça fixa ‘i no m’ho vaig pensar, de seguida vaig deixar la feina de Barcelona i aquí porto ja 8 anys a jornada completa’, afegeix amb satisfacció.

D’aquests dotze anys a Little English l’Arantxa en destaca la fidelitat i motivació tant de l’alumnat com del professorat. ‘És el nostre actiu més important’, assegura. L’Arantxa ens diu que no sap que és la responsabilitat social corporativa (RSC) però ens explica amb naturalitat que Little English manté un compromís molt fort amb el seu entorn becant alumnes amb dificultats econòmiques. ‘La crisis ens està afectant a tots i vam veure com famílies que apostaven per l’educació dels seus fills i filles havíen de donar-se de baixa per motius econòmics. Per tant, la direcció de Little English i part del professorat s’ha solidaritzat partint de la idea que l’educació és el llegat més preciós que podem deixar als nostres fills i filles’, diu. L’Arantxa ens explica que Little English també dóna molta importancia a la renovació constant i del darrer any en destaca ‘l’ús actiu de les noves tecnològies, sense deixar de banda l’ensenyament tradicional i el teacher training’. L’Arantxa parla de la seva feina amb entusiasme. La qualitat que procurem donar aquí, no només la trobareu a l’aula amb el mestre, la metodologia que fem servir i el recursos que posem a l’abast de l’alumne, si no que també procurem donar aquesta qualitat en el tracte personal i en el seguiment del progres individual’, assegura. Aquesta mestra vocacional recorda amb felicitat que després de 10 anys encara es reuneix periòdicament amb un d’aquells grups d’adults que va agafar quan va començar a Little English. ‘Quan treballes amb nens i adolescents, vius  històries excepcionals però la més entranyable és amb un dels primers grups d’adults que vaig tenir. En ser la seva mestra durant uns anys vam crear uns lligams d’amistat i després de 10 anys encara ens trobem amb fills i parelles celebrar naixements i bodes, per passar un vespre, un dia o fins i tot un cap de setmana tots junts’, ens explica amb satisfacció.

L’Arantxa admira la figura de Federico Garcia Lorca en tota la seva dimensió, li agrada llegir i rellegir qualsevol novel·la de Benito Pérez Galdós i no sabria quina pel·lícula triar tot i que ens en diu dues: Gone Girl de David Fincher i Les yeux jaunes de crocodiles de Cécile Telerman però al final en destaca una altra:The Goonies. La seva banda sonora és The Story de Brandi Carlile i si es perdés la podríem trobar en qualsevol cala de la Costa Brava, especialment del Baix Empordà. Quan no treballa l’Arantxa dedica temps a la família i als amics, viatja amb el seu marit i el nen i estudia altres idiomes. Ja ho diu ella que és ‘una apassionada de l’aprenentatge de llengües’. 

‘M’agraden les històries de perseverança, crítiques i amb principis’

La Mercè és la directora de Little English. Té 49 anys. Està casada amb en Joan i és la mare de l’Andrea, en Bernat i la Joana. Fa 14 anys va decidir tirar endavant el seu projecte i va obrir aquesta escola. Des de llavors  la dirigeix amb el mateix esperit amb què cada dia desperta els seus fills. Amb amor i compromís. Amb perseverança. Incansable. Igual que cuida el seu jardí. Des de fa poc ha incrementat la familia amb dos gossos que, com no podía ser d’altra manera, ha adoptat de la gossera, la Maca i en Bobi. Diu que la seva cançó preferida és ‘Que tinguem sort’. Ella, però, és de les que pensen que la sort se la fa un mateix treballant cada dia. Quan necessita desconnectar se’n va a Tavertet i si pot, a Marraqueix. Allà, i amb la família, hi troba la felicitat. Té un somriure hospitalari que ens convida a passar.

Bon dia, Mercè. Què et va portar a obrir un escola d’anglès l’any 2001?

Bé, va ser un procés llarg, no sabria dir quan va començar. La meva passió per les llengües ve de fa un munt d’anys, era petita. M’agradava molt la sintaxi, la trobava un joc appassionant, quan la majoria d’alumnes l’odiaven. I l’anglès ha estat present a la meva vida des de sempre. I ensenyar és compartir i fer créixer, m’encanta. Tot això es va barrejar amb l’esperit emprenedor que suposo que he heretat del meu pare. I aquí estic, em vaig quedar a l’atur, vaig canviar de lloc de viure i just al costat de casa hi havia un local preciós que em cridava; era ideal per una escola, i no m’ho vaig rumiar gaire.

D’aquests catorze anys què en destacaries?

Moltes coses, tot el que he après i tot el que he ajudat a aprendre. La cara d’il·lusió de les persones quan tenen consciència d’aprendre no té preu. També en destacaria de forma molt especial l’equip de prefessionals que tinc al costat.

Quina és l’edat idònia per començar a estudiar anglès?

Hi ha un gran debat al voltant d’aquesta pregunta. La meva dilatada experiència em demostra cada dia que quan més aviat millor. Ara bé, hi ha d’haver una alta motivació per part de l’alumne, feina que ens pertoca als mestres, per descomptat. Si l’alumne no està convençut és millor no forçar quan són molt petits. En la majoria de casos, ho aprenen molt fàcilment i sense la consciència que estan en un procés d’aprenentatge: és un joc, els diverteix, els emociona i no posen límits. És fantàstic!

Quin és el secret del vostre èxit? Quin és l’actiu del qual te’n sents més satisfeta?

Crec, bé , n’estic convençuda, que la qualitat és un dels nostres actius. Sense qualitat, no es pot ser competitiu. Mai hem competit en preu, però sí en qualitat i servei. Aquesta qualitat forma part de la filosofia de l’escola, és inherent, però s’ha de treballar i potenciar cada dia. Sense l’equip no seria possible, per tant puc dir sense dubtar que les persones és l’actiu més important de Little English.

Little English és una escola solidària. Per què?

Perquè la solidaritat és necessària en la nostra societat, s’ha de fer xarxa, tots estem en el mateix vaixell. Degut a la crisi iniciada al 2007, que també ens va tocar de ple, un nombre important d’alumnes nostres havien de deixar els estudis d’anglès per problemes econòmics. Era molt trist. I ho vam considerar, potser podiem ajudar. Tenint sempre present que la formació és el llegat més important que deixarem als nostres fills, vam decidir que potser nosaltres podiem fer alguna cosa. I així va néixer el projecte d’Escola solidària, dels qual ens sentim molt satisfets.

Us esteu renovant contínuament. Què destacaries del darrer any? Creus que la comunicació és important?

La comunicació és vital i darrerament hi estem treballant molt. Aquesta entrevista n’és una mostra. Del darrer any a nivell d’innovació destacaria la pissarra digital, quant a tecnologia a l’aula, el curs de Teacher Training i la implantació de la plataforma digital Moodle. Quant a comunicació, enviem una newsletter mensual per connectar encara més amb els nostres alumnes i amb els pares i mares que cada dia ens fan confiança.

Quina és la teva història preferida? Hi ha alguna novel·la que t’hagi impactat? I alguna pel·lícula? I alguna cançó?

Bufff! Em costa molt escollir un llibre, una pel·lícula, un color, però en fi… Històries n’hi ha un munt, m’encanten les històries de perseverança, de persones crítiques i amb forts principis, no sé, m’encanta la història de la Rosa Parks, m’emociona, em fa plorar. I la de qualsevol persona que hagi lluitat incansablement per la igualtat i la llibertat. Darrerament la novel·la que m’ha impactat més és Ànima de Wajdi Mouawad, una novel·la que encara estic païnt. De pel·lícula, mira, em quedo amb Shrek, m’encanta i em fa plorar també. I té una banda sonora espectacular. I cançons, wow! n’hi ha un munt també. Una que destacaria és Que tinguem sort de Lluis Llach. És un clàssic, però és que m’agrada, i és una cançó que m’ha acompanyat tota la vida.