Hello, my name is Moustafa and I’m from Alepo

De la xerrada d’ahir a la tarda ningú en va sortir indemne. Després de veure per la televisió refugiats lluitant per la seva vida a les quals, lamentablement, ja ens hem acostumat. Després de veure ahir un vídeo amb imatges de pares i mares i fills intentant salvar-se, una de les persones sense nom ens va interpel·lar. Va sortir de la pantalla i ens va dir “hola, si a tu, em dic Moustafa, vaig néixer a Alepo i en vaig fugir després que en un bombardeig matessin la meva dona, el meu pare i els meus quatre fills. Si, sóc un refugiat, però abans que res i per damunt de tot, sóc una persona, com tu, com tots els que esteu en aquesta sala. I abans de la guerra tenia família, feina, futur. Ara no tinc res”. El silenci es va fer a la sala, vam notar un nus a la gola i quan ens Moustafa lluitava per no plorar nosaltres ens empassàvem les llàgrimes. Ahir ningú va sortir igual que va entrar i tots vam reconèixer en Moustafa la resiliència de la humanitat i la nostra pròpia vulnerabilitat. Qualsevol de nosaltres en qualsevol moment podríem travessar la línia i perdre-ho tot. Aquesta fragilitat de la qual no sempre en som conscients ens hauria de fer extremadament solidaris entre nosaltres. Perquè només junts som invencibles.

The march is the month of…

Des que va esclatar la guerra d’Irak l’any 2003, l’escola d’anglès de les Franqueses Little English ha dedicat el mes de març a organitzar activitats relacionades amb temes socials. Amb el lema March is the month of...cada any l’escola implica professors, alumnes i famílies i des que va començar ha tractat temes com els drets humans, els refugiats i enguany els voluntaris. Aquesta vegada, però, la possibilitat de tenir el testimoni de Moustafa Alkhatib, refugiat sirià i Marta Rubau, que va viatjar fins l’illa de Kios per fer de voluntària en el camp de refugiats on vivia en Moustafa ens ha animat a obrir l’activitat a tota la ciutadania amb la col·laboració de l’Ajuntament de les Franqueses. En Moustafa ens va explicar el seu viatge vital “From Alepo to Catalonia”, el periple que el va allunyar de la mort. Avui i aquí en Moustafa vol refer la seva vida.

Tal com va dir la Mercè en la presentació de la xerrada “ho faig perquè crec que ho haig de fer i perquè és tal i com jo voldria que em tractessin a mi si em trobés en la situació en què es troba avui en Moustafa”. Per dignitat, per necessitat, per obligació, per voluntat. Perquè els nostres fills algun dia ens preguntaran on érem i no tindrem respostes si abans no ens hem fet les preguntes. Ahir tots vam sortir de Can Font amb una mica més d’esperança.

Podeu veure el vídeo de la xerrada aquí:

El fantasma de Tom Joad recorre Europa

The ghost of Tom Joad és una cançó de Bruce Springteen que dóna nom al seu àlbum número 11, editat i publicat l’any 1995. La cançó està basada en el personatge de Tom Joad, protagonista de la novel·la de John Steinbeck The grapes of wrath (1939) traduïda com Las uvas de la ira o El raïm de la ira. La cançó també està inspirada en Talkin’ Dust Bowl Blues i la resta de peces incloses en l’àlbum The Ballad of Tom Joad de Woody Guthrie, un cantant que a la década dels anys 30 va emprendre el llarg camí que separava The Dust Bowl fins a Califòrnia fugint de la gana, la por i la misèria en plena Gran Depressió.

Diversos anys de males collites, una agricultura intensiva, els efectes del Crac del 29 i la sequera i posteriors tempestes de pols que van assolar el Mitjà Oest americà entre 1934 i 1936 van arruinar els propietaris de petites explotacions agrícoles. Van haver d’abandonar les seves terres i emprendre el camí cap a un món millor quan els bancs van executar les hipoteques i els van fer fora de casa seva. Eren gent que fins llavors havien portat una vida sacrificada però dins del sistema. Es calcula que entre 1930 i 1936 més de 2,5 milions de persones van anar dels estats coneguts com a Dust Bowl cap al sud. L’any 1934 només d’Okahoma van marxar 400.000 persones i de Kansas, 200.000. El recorregut dels okies era un impuls cap a la supervivència.

Quan arriben a Califòrnia, aquells americans que fins llavors havien estat ciutadans exemplars, que vivien d’acord amb l’anglo-conformity que exigien als immigrants, que adoraven la seva bandera i que van ser capaços de cremar exemplars del llibre d’Steinbeck que atacava els autèntics responsables d’aquella devastació económica, social i humanitària van ser tractats com escòria i animalitzats fins a l’extrem. Tancats en camps de refugiats se’ls va privar de tota la seva dignitat. John Ford amb la versió cinematogràfica va contribuir a popularitzar encara més l’odissea de la familia Joad, el seu viatge èpic a la recerca de la felicitat i va convertir Tom Joad en un arquetip, una metáfora de tots els americans que en la década dels anys trenta van recórrer la ruta 66 esperant que a la terra promesa els arbres els regalarien fruita i mel. Molts van morir pel camí i els que van arribar no van trobar res.

Avui, 90 anys després d’aquell èxode vergonyós seguim immersos en un sistema que ens pot expulsar en qualsevol moment i sotmetre’ns a les situacions més extremes, més inesperades i més irresolubles que ens poguem imaginar. I els mateixos que llegim i ens horroritzem amb la situació en què malvivien els okies en les tendes de campanya fetes amb llaunes de sopa Campbell som capaços de conviure sense immutar-nos amb la crisi dels refugiats de Síria. En el capítol 16 de la novel·la un dels personatges, el predicador Jim Casy li diu a Tom Joad:

“Tom, hay cientos de familias como nosotros, todas yendo al oeste. Me he fijado. Nadie va hacia el este, nadie entre todos esos cientos pero es como… como si huyeran de los soldados. Parece que el país entero se traslada”. “Sí —contestó Tom—. El país entero está en marcha. Nosotros también.”

El conflicte de Sïria, la major crisi humanitària dels darrers temps ha provocat que 6,6 milions de persones hagin fugit de casa seva dins el territori sirià i que 4,7 milions més busquin refugi, seguretat i assistència en altres països, i cada cop més a Europa. En total, un 70% de la població. És la mateixa recerca, la felicitat i el mateix objectiu, la terra promesa on viure sigui possible. I troben la mateixa oposició i el mateix resultat.

I no és només Sïria. Segons dades de Casa nostra-Casa vostra més de 290 milions de persones han hagut de desplaçar-se forçosament de casa seva per conflictes armats, vulneracions dels drets humans, canvi climàtic i pobresa. Des de l’any 2000, i per culpa de les polítiques europees de blindatge de les seves fronteres, més de 32.000 persones han perdut la vida intentant creuar el Mar Mediterrani, que s’ha convertit en un immens cementiri. L’any 2016 ha estat un dels més mortífers. Segons Unicef, el 26% eren nens refugiats que fugien de la guerra, la violència i la pobresa extrema de països com Síria, Afganistan, Nigèria, Irak o Eritrea. Molts van arribar sols. I Europa fa el paper de la bella i assolellada Califòrnia: guardar la fruita i la mel mentre el raïm de la ira va fermentant i el fantasma de Tom Joad s’hi passeja.

Aquest mes de març a Little English volem parlar dels voluntaris, de la gent que dedica una part del seu temps a treballar perquè les vides d’aquestes persones recuperin la dignitat que mai haurien d’haver perdut. Hi ha moltes formes de ser voluntari: a les oficines de les ONG que treballen als camps de refugiats, fent traduccions de la documentació que arriba des dels organismes internacionals, anant a les zones on els refugiats están sent atesos, buscan finançament o bé acollint-los i fent acompanyament dels refugiats sirians que ens els pròxims mesos arribaran a Catalunya.

Tots estem exposats a què la nostra sort canvïi. Un sequera persistent, un ús abusiu de l’aigua dels aqüífers subterranis i les freqüents tempestes tropicals a la zona han provocat que en cent anys la vall de San Joaquín a Califòrnia s’hagi enfonsat 8,5 metres. Si aquesta catàstrofe continua endavant milions de persones veuran amenaçades la seva supervivència i hauran de marxar d’una terra que quedarà submergida sota l’aigua. Per tant, hauran de buscar refugi lluny de casa seva. Són els descendents d’aquells californians que als anys 30 miraven els okies com si fossin apestats.

L’arbre de Nadal: què en sabem?

Aquests dies trobem l’arbre de Nadal a totes les cases, botigues, locals, fires i racons de casa nostra. Però què en sabem de la tradició de guarnir avets per Nadal? Concretament instal·lar arbres i guarnir-los a l’hivern és una tradició precristiana que amb els pas dels anys ha adquirit un significat profundament cristià. L’origen d’aquest culte és incert i es perd entre els costums dels pobles del nord d‘Europa, Centreeuropa i Escandinàvia. Per aquest antics europeus els arbres eren éssers sagrats i així durant el solstici d’hivern, buscaven l’arbre més alt i poderós del bosc i els druides el guarnien amb ciris, pinyes i amb fruits, sobretot pomes. La seva intenció és que les arrels poguessin arribar al  regne dels déus i retre homenatge a Thor i Odin. Sembla que les llums, que han substituït els ciris antics, representen la llum del mon. Les pinyes son símbol de immortalitat i les boles (les antigues pomes) representen l’abundància.

L’arbre de Nadal

La figura de l’arbre és present a la tradició cristiana que utilitza la seva forma triangular per explicar la Santíssima Trinitat. L’arbre prohibit és el símbol del Paradís. I d’un arbre es va treure la fusta de què es va fer la creu. A partir del segle XV comencen a instal·lar-se arbres sagrats, coma símbol d’abundància i de bons auguris, a les cases. L’arbre adquireix cert protagonisme sobretot a partir de la reforma protestant que suprimeix els pessebres i les representacions de Sant Nicolau. La difusió de l’arbre en el món protestant va fer que als països catòlics, especialment del sud d’Europa, com ara Catalunya, es donés menys importància a aquesta tradició tot i que actualment està molt arrelada.

La Reina Victòria i Charles Dickens

Però sembla l’èxit irresistible de l’arbre en el món anglosaxó és gràcies a la Reina Victòria, qui va instal·lar-ne un al palau reial a partir del 1830 i va estendre el costum per tot el regne. La Reina Victòria, casada amb un príncep alemany va voler obsequiar el seu marit amb una de les tradicions més populars al seu país i va fer instal·lar un arbre carregat de lums i petites llaminadures al palau. En aquell temps les tradicions nadalenques actuals no existien i el dia de Nadal no se celebrava com l’entenem ara. Tot i que hi ha qui diu que el primer arbre de Nadal a Windsor li va fer instal·lar la reina Charlotte, esposa alemanya del rei George III l’any 1800.

Sigui com va ser a partir de la Reina Victòria que les festes de Nadal es van començar a celebrar com ho fem ara. De la jove Victòria va ser idea celebrar el Nadal amb un àpat especial amb tota la familia i amb regals per a tots els assistents. O Sant Esteve, conegut com a Boxing Day, fent regals a totes les persones del seu servei. Aquest costum es va estendre a tota l’alta societat anglesa que l’endemà de Nadal feien regals als seus servents i els donaven festa. El nom ve del fet que els regals, diners i menjar els els donaven dins de caixes. A la invenció del Nadal també hi va contribuir Charles Dickens i el seu famós Conte de Nadal, escrit i publicat el 1843, el mateix any que la Reina Victòria va enviar la primera postal de felicitació nadalenca. El 1848 la postal que va enviar la reina als seus amics era una imatge de tota la família reial davant l’arbre, la qual cosa va contribuir a la seva difusió també per EUA i per a tot el món.

Halloween

Halloween is coming

Halloween està arribant. En els països anglosaxons la nit del 31 d’octubre se celebra la vigília de tots els sants i és una festa en honor de tots els nostres avantpassats. La paraula Halloween és la contracció en escocès de la paraula anglesa Allhallow-even (All Hallows Even), antic nom de la vigília de tots els sants. Allhallow-even es va fer servir per primer cop en el segle XVI. En la seva forma Hallow-e’en la primera vegada que es troba documentada és al 1745. A la nit de Halloween també se la coneix com la Nit de les Bruixes. Té el seu orígen en les celebracions cèltiques. En realitat és una barreja de la commemoració del Samhain, la celebració de l’Any Nou dels celtes, i la festivitat cristiana del Dia de Tots els Sants que se celebra l’1 de novembre.

Popularització de Halloween

Els immigrants irlandesos van exportar Halloween cap als Estats Units en la seva migració i avui dia és una festa molt popular a Canadà, Estats Units Units, Irlanda o Regne Unit. A causa de l’exportació de tota la cultura anglosaxona que comporta la popularització de l’anglès també s’ha convertit en una festa coneguda a molts països d’Europa, com Catalunya. Aquí la nit del 31 d’octubre és fàcil trobar colles de nens pel carrer trucant a les portes de les cases i recollint caramels i llaminadures després de pronunciar les paraules màgiques: Trick-or-treat, truc o tracte. El dia s’associa als colors taronja, negre i morat i a les carbasses, fantasmes, bruixes i cases encantades. Les actividades típiques de Halloween, apart del ja esmentat trick-or-treat, són les festes de disfresses, les fogueres, visitar cases encantades, les bromes, llegir històries de por o mirar pel·lícules de terror.

Jack-o’-lantern

El símbol més conegut del Halloween és la carbassa buida per dins, tallada i il·luminada per una espelma. A aquesta carbassa se la coneix com jack-o’-lantern, la llanterna de Jack. El Trick-or-treat és una llegenda cèltica segons la qual la nit de Halloween passegen lliures no només tots els esperits dels difunts sinó també tota clase d’entitats immaterials. Diu la llegenda que entre ells hi havia un pagès molt malèvol conegut com a Jack que, fent-se passar per un esperit, presumia d’haver atrapat el diable. Jack anava de casa en casa amenaçant els inquilins de maleir-los per sempre i deixar anar el dimoni si no li pagaven alguna cosa.

Als països anglosaxons és molt tradicional tallar vegetals i il·luminar-los des de dins. Per tant, els vilatans van començar a tallar carbasses amb expressions horribles per protegir-se i foragitar en Jack i el diable de les seves cases. Són les carbasses que avui coneixem com a Jack-o’-lantern i que podem veure per tot arreu ja que s’han convertit en la imatge de Halloween. Algunes amb expressions molt dulcificades. A Catalunya aquesta festa coincideix amb la Castanyada en què és tradició menjar castanyes, panallets i moniatos.

La dificultat de la traducció literària

La dificultat de la traducció literària ve donada per la concepció de la traducció com a reproducció. Cada traducció és una reescriptura del text i, per tant, una reinterpretació, una repetició similar a la que es dóna quan repliquem una obra d’art. En el cas de l’obra literària la reproductibilitat és aliena al debat sobre la falta d’autenticitat de la còpia ja que l’obra literària no transmet només la forma sinó, sobretot, el contingut, per tant la podem reproduir tant com vulguem sense que se’n perdi el sentit original. De fet la impremta va afavorir la reproductibilitat tècnica de l’escriptura. Walter Benjamin ho explica referint-se a la fotografia. “De la placa fotográfica, por ejemplo, son posibles muchas copias; preguntarse por la copia auténtica no tendría sentido alguno”. Ara bé, en el cas de la literatura “allò autèntic que conserva la seva autoritat plena” és la versió original del text, allò que va escriure l’autor, és a dir, l’obra en la seva llengua original. I aquí és on podem aplicar tota la reflexió que fa Benjamin quan diu que “fins i tot a la reproducció més ben acabada li falta alguna cosa”.

El traductor literari a part d’enfrontar-se a les dificultats que té qualsevol traducció està subjecte a l’estil, a la veu narrativa de l’autor o a la sonoritat del text i cada traducció porta un debat molt profund sobre què volia dir l’autor i com ho diu. Com explica Josep Maria Pinto, traductor de l’obra de Marcel Proust, A la recerca del temps perdut “la manera d’expressar tradueix la manera de pensar”.

Quina és la finalitat de la traducció literària?

Benjamin assegura que cap poema està dedicat al lector però planteja la qüestió de si les traduccions es fan pensant en els lectors que no entenen l’idioma original. I aquesta és la diferència principal entre original i traducció, segons Benjamin que considera que la raó fonamental de la literatura no és la comunicació però la traducció literària centra la seva atenció en la comunicabilitat de l’obra i no en la seva forma. A propòsit de la traducció al català de la poesia I’m simply saying de Deena Larsen, Oreto Domènech assegura que “traduir és un repte apassionant i és innegable que el repte esdevé més gran i complicat si ens acarem amb el gènere de la poesia; transportar les figures retòriques d’una llengua a una altra se’ns representa com una mudança de delicades peces de vidre que poden arribar al seu destí en tota la seua esplendor… o fetes bocins”.

El paper de la traducció literària

Malgrat tot el que hem dit, però, la traducció literària té un paper primordial en el coneixement de la literatura. Per un costat serveix per aproximar qualsevol lector a la literatura universal ja que en portar l’obra a la seva llengua esborra l’escull que suposa la barrera idiomàtica. Cal destacar la importància social de la traducció literària pel que té de difusió de la cultura. Com si no, haguéssim conegut els clàssics grecs, llatins i àrabs. Per altra banda ajuda a configurar i fixar el model lingüístic literari d’una llengua en un determinat moment a partir de la codificació gramatical que estableix i difon la traducció. En aquest sentit, la majoria de literatures que han volgut prestigiar-se han promogut que els seus millors escriptors traduïssin les obres magnes de la literatura universal. Així tenim que Poe arriba als lectors portuguesos a través de Pessoa que és un dels autors més universals que tenen.

Les traduccions literàries al català

Les traduccions al català que el Noucentisme va impulsar van adquirir un paper primordial com a instrument per a la recuperació del català i la posada en circulació d’uns determinats models de lengua i estil. Igual que Pessoa a Portugal, Josep Carner a Catalunya es va dedicar a traduir i ho combinava “amb la seva obra com a poeta i prosista”. També trobaríem Carles Riba i Josep Maria de Segarra com a traductors de luxe que van dedicar una part important de la seva energia creativa a dotar la cultura catalana de les traduccions de les millors obres de la literatura universal. Hi ha un inconvenient quan el traductor és de la magnitud de Carner, Riba, Sagarra. O Pessoa, en el cas de la traducció de Poe al portugués. I és la tensió que s’estableix entre poeta i traductor pel que fa a la sensibilitat artística i el grau de sintonía entre ambdós. Aquesta tensió s’accentua quan el traductor és un escriptor amb una obra i un estil consolidat i profundament personals i normalment es resol a favor del traductor i en detriment de la traducció.

Nevermore no és el mateix que mai més

“Temeritat inconcebible la de traduir poemes”, diu Xavier Benguerel, traductor de Poe al català. Benguerel com a traductor és rigorós, precís i fiable però ell manté que “no és que sigui difícil de traduir un gran poema, és imposible”. En el mateix sentit Anna Maria Moix assegura que nevermore no és el mateix que nunca mais o que mai més: “No, nevermore no es lo mismo que nunca más, ni que jamais plus, ni que nunca mais ni que jamais més. (…) Significan lo mismo, pero no son lo mismo. Y ahí está al drama de la traducción, por supuesto, porque las palabras necesariamente significan, pero poseen un ser esencialmente eufónico”, diu.

Les millors Ted Talks per als nostres estudiants d’anglès

TED talks són unes xerrades de només divuit minuts que tenen molta utilitat com a acompanyament per als estudiants d’anglès. I és que quan es tracta d’aprendre anglès, quants més recursos tinguem millor.

Què és una TED Talk?

TED significa Tecnologia, Entreteniment, Disseny i és un conjunt de totes les conferències que s’han pronunciat cada any des de 1990. Ponents de tot el món es reuneixen per oferir les seves xerrades sobre temes especialitzats, experiències de vida, professions, àrees d’investigació i tot el que ens puguem imaginar.

Les TED talks tracten temes científics, culturals i acadèmics. Entre els primers oradors hi ha Bill Gates, el fundador de Wikipedia, Jimmy Wales, Bill Clinton, Al Gore, fundadors de Google, Larry Page, Sergey Brin i Bono entre molts altres. També trobem escriptors com  Tenen un enfocament educatiu i el lema de les conferències és “Ideas Worth Spreading” (Idees que val la pena difondre). El seu objectiu és obrir la ment a noves idees, inspirar i educar els espectadors i fer-los pensar. Des de 2006 les converses TED estan disponibles online a través de la seva pàgina web oficial www.ted.com i el seu canal de YouTube. Més de 1.900 xerrades TED estan disponibles a la xarxa i han estat vistes més de mil milions de vegades a tot el món

Com ens poden ajudar les TED Talks en el procés d’aprenentatge d’anglès?

Les xerrades TED poden ajudar els estudiants de l’idioma anglès de moltes maneres:

  • Pel tema. Hi ha xerrades sobre llenguatge donades per lingüistes i professors d’idiomes. Són continguts sobre lingüística en general que podem afegir al nostre coneixement de l’idioma anglès.
  • Pel listening. Simplement escoltant. A les TED talks solen participar-hi parlants nadius de la llengua anglesa de tot el món. No cal que escoltem xerrades sobre llengua. Podem veure TED tals sobre qualsevol tema que ens interessi i així estarem millorant les habilitats de vocabulari, comprensió i pronunciació, simplement escoltant a un parlant nadiu d’anglès.
  • Per les transcripcions. Cadascuna de les xerrada a TED té disponible la transcripció completa de manera que es pot llegir mentre escoltem o després o abans. També es poden veure subtitulades en anglès mateix o en qualsevol altre idioma.

Aquí hem seleccionat unes quantes TED Talks.

  • Jay Walker: The world’s English mania. Jay Walker ens explica perquè dos mil milions de persones a tot el món estan tractant d’aprendre anglès..
  • James Geary: Metaphorically Speaking. Aforista entusiasta i escriptor, James Geary ens parla d’un dels recursos més importants del llenguatge humà: la metàfora. D’Aristòtil a Elvis, la metàfora pot influir subtilment en les decisions que prenem, diu Geary.
  • Tim Doner: Breaking the Language Barrier. Tim Doner és un veterà de la Dalton School de Nova York on ha estudiat més de 20 idiomes. És una bona inspiració per als estudiants d’anglès de tot el món. En la seva conferència Tim ens revela per què el llenguatge el fascina i com aprendre un nou llenguatge ens pot canviar per sempre més.
  • Erin McKean: Go Ahead, Make Up New Words! Ens recomana que oblidem l’aprenentatge de l’anglès i ens dediquem a millorar-lo. Una breu xerrada del lexicògraf Erin McKean en què ens exposa sis maneres de construir noves paraules en anglès per tal millorar el llenguatge i poder expressar més bé el que volem dir.
  • Jean-Baptise Michel & Erez Lieberman Aiden: What we Learned from 5 Million Books. Fem una ullada a una nova eina de Google Ngram que ens permet buscar per paraules i idees en una base de dades de 5 milions de llibres a través dels segles. Erez Lieberman Aiden i Jean-Baptiste Michel ens mostren com funciona i algunes de les coses sorprenents que podem aprendre de 500 mil milions de paraules.
  • Stephen Burt: Why People Need Poetry. Escoltar a Stephen llegir alguns dels seus poemes favorits serveix per aprendre ritme, entonació, accentuació de les paraules, sons lingüístics i més.
  • Trevor Tim: How free is our freedom of the press? Trevor Timm es cofundador i director execitiu de Freedom of the Press Foundation Aquí ens parla de la llibertat de premsa i de quin grau de llibertat tenen els mitjans actuals.
  • Mike Matas: A next-generation digital book. Mike Matas ens presenta un nou concepte de llibre digital que va més enllà de l’ebook digitalitzat i incorpora recursos com imatge i so.
  • Brewser Kahle: A free digital library. Brewster Kahle és un inventor,  filàntrop i bibliotecari digital que té un arxiu digital amb més 85 bilions de peces provinents de l’inici d’Internet. Brewster Kahle està construint una veritable biblioteca digital – tots els llibres publicats, cada pel·lícula inclosa, tots els estrats de la història de la web serà gratis per al públic.

N’hi ha moltes més. Segur que en trobaràs alguna que t’interessi entre les vint xerrades més populars que parlen de creativitat, motivació, llenguatge corporal, lideratge, drets civils, vulnerabilitat, treball, felicitat…però també en trobareu moltes altres sobre escriptura, lectura, ciència, violència, videojocs, art, disseny, intel·ligència artificial, biologia…

inserció laboral

Inserció laboral a Little English a través de la Fundació Apadis

Little English iniciarà a partir de la setmana del 18 d’abril una col·laboració per a la inserció laboral amb la Fundació Apadis a partir de la qual dues persones de l’entitat, la Jihan i en Sergio, ens ajudaran a l’àrea d’Administració i fent suport a les aules. APADIS va iniciar la seva activitat l’any 1994 donant un servei de lleure especialitzat per a persones amb discapacitat i els seus familiars. Actualment tenen la seu es a Les Franqueses del Vallès des d’on ofereixen una atenció sistèmica a moltes famílies i persones amb discapacitat.

Entre els projecte desenvolupats per Apadis destaca el d’inserció laboral que contempla una formació específica i general i un període de pràctiques per a la inserció dins l’empresa ordinària de persones amb discapacitat. Aquest programa està destinat a persones amb discapacitat i/o malaltia mental associada, en edat laboral. Aquestes, han de tenir amb un mínim d’autonomia personal i capacitat per a desenvolupar feines en un entorn normalitzat, amb el suport necessari d’un tècnic de seguiment. És en el marc d’aquest projecte que Little English i Apadis hem començat la col·laboració.

Intensius d'idiomes a l'estiu

La importància dels cursos intensius d’idiomes a l’estiu

Fer cursos intensius d’idiomes a Little English és la manera més ràpida d’aprendre una llengua estrangera sense sortir del país. El curs intensiu d’anglèsfrancèsalemany d’estiu està dirigit a aquelles persones que volen veure un progrés important en l’idioma que trien estudiar i treure el màxim rendiment a l’assimilació i a la pràctica de l‘idioma. És una molt bona opció d’estiu per als estudiants en període de vacances, per als adults amb horari intensiu d’estiu o per a totes aquelles persones que volen un aprenentatge constant però en un període de temps molt breu.

L’objectiu dels cursos intensius és aprofundir en els coneixements gramaticals i de vocabulari segons el nivell, a més de dotar els alumnes de les habilitats lingüístiques necessàries per desenvolupar la fluïdesa en la llengua que volen aprendre. Els cursos intensius consoliden i amplien els coneixements propis de cada nivell i introdueixen estratègies comunicatives essencials. A més, l’estreta col·laboració amb el professor t’ajudarà a resumir i assimilar el que estàs aprenent.

Un concepte bàsic en la nostra metodologia és que l’aprenentatge d’idiomes implica no només coneixements teòrics si no també l’aplicació pràctica d’aquests coneixements. És per això que es promou la interacció i la participació dels estudiants a classe. Estar a l’aula representa una oportunitat per a la immersió en l’idioma que s’està estudiant i per això, insistim en l’ús d’aquest durant tota la classe. Per altra banda, el professor està a disposició dels estudiants en tot moment controlant les activitats, corregint errors i resolent qualsevol dubte.

En definitiva, amb els  d’estiu de Little English et proposem la consolidació i l’aprenentatge d’un idioma amb una metodologia molt dinàmica i efectiva per millorar el nivell de la llengua que es vol assolir.

Març, el mes dels refugiats

Refugiats, un drama que ens afecta a tots

Little English dedica aquest mes als refugiats dins la programació habitual de dedicar el mes de març a una causa de conscienciació social. Sota el lema March, the month of refugees enguany el tema que es treballarà a tots els cursos de l’escola són els refugiats. Durant tot el mes es faran diverses activitats relacionades. Mirarem alguns vídeos d’animació al web de la BBC, on veurem històries de nens fugint dels seus paísos en situació d’emergència. Al web de la UNHCR hi ha textos en què nens refugiats expliquen la seva experiència en anglès i en diferents graus de complexitat idiomàtica perquè ho entenguin tots els estudiants, sigui quin sigui el seu nivell. D’aquesta manera els estudiants coneixeran el drama dels refugiats i prendran consciència de la importància de l’aprenentatge de l’anglès com a llengua franca per arribar a tots els racons del món i conèixer totes les sensibilitats i problemàtiques que podem trobar més enllà de la zona de confort que suposa viure a Europa. Com cada any, també, decorarem l’escola. En aquest cas, farem uns cors que cada alumne decorarà com vulgui i unes mans que es toquen.

El tema dels refugiats és preocupant ja que molta gent es desplaçada diàriament de casa seva per causes relacionades amb la guerra o les opcions polítiques o ideològiques. Tal i com podem llegir a Wikipèdia “un refugiat (segons defineix a l’article 1A de la Convenció de 28 de juliol de 1951 relativa a l’estatut del refugiat de les Nacions Unides) és una persona que es troba fora del país d’on és originari, o bé on resideix habitualment, a causa d’un temor fonamentat de persecució per raons d’ètnia, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social o opinions polítiques, i que no pot o no vol reclamar la protecció del seu país per a poder tornar-hi”.

La indefensió dels refugiats

La situació d’indefensió d’aquestes persones les fa especialment vulnerables davant els abusos i les màfies dedicades al tràfic de persones. Entre el grup les dones i els nens són encara més sensibles a aquestes pràctiques no només delictives, sinó inhumanes. Actualment som testimonis del drama dels refugiats de Síria, que fugen del seu país després de més de vuit anys de guerra. Segons les dades amb què comptem, es tracta de la crisi més gran des de la Segona Guerra Mundial pel que fa a desplaçament de refugiats L’ACNUR calcula que el total de refugiats sirians és de 4,1 milions. D’aquests, més de 348.500 han demanat asil a Europa des del 2011, quan va començar el conflicte. Síria tenia 22 milions d’habitants al començament de la guerra. Uns 13 milions han estat desplaçats a la força, dels quals 8 són desplaçats interns, dins el país. La resta n’ha fugit. Segons un informe de l’ONU, els primers sis mesos del 2015, 137.000 refugiats van arribar a Europa entre els quals hi havia sirians, afganesos i eritreus. Enguany les peticions d’asil s’han disparat mentre es prepara l’acollida de la quota de refugiats assignats per la Unió Europea a l’Estat espanyol. Entre ells més d’un miler de refugiats han triat Catalunya i hem d’estar amatents ja que les entitats humanitàries dedicades a ajudar aquestes persones com la Comissió catalana d’ajuda al refugiat (CCAR), que treballa en defensa del dret d’asil, o Adoratrius-Sicar, que atén les víctimes del tràfic de persones, ja han alertat de greus retrocessos en la política d’Europa cap als refugiats En aquest sentit l’alta vulnerabilitat de les dones refugiades fa necessàries mesures de protecció més contundents ja que només en els dos primers mesos de 2016 la CCAR ha detectat a l’aeroport de Barcelona vuit casosde tràfic de persones. Des de Little English volem fer la nostra aportació i prendre consciència que el tema dels refugiats és un drama que ens afecta a tots i del qual tots ens som responsables.